LA CAPELLA DEL SANT CRIST

La capella del Sant Crist fou erigida a l’ala sud-oest de l’església, prop de la primitiva porta d’accés al temple, entre els anys 1708 i 1715, els anys crucials de la Guerra de Successió a la corona d’Espanya, el desenllaç de la qual suposà l’entronització de la dinastia i la fi de l’ordenament institucional nacional de Catalunya. La data d’inici esta gravada a la base d’una de les pilastres d’accés, a la dreta, i a la de l’acabament, al llindar de la porta de la sagristia, desprès convertida en la sala dels exvots, al fons a l’esquerra. Segueix els cànons de l’estil barroc vigent en aquell moment.

En primer lloc, en destaquem l’arquitectura. La seva planta és de creu grega de braços poc pronunciats, amb un absis frontal. El creuer és cobert per una cúpula semiesfèrica, de cos octogonal a l’exterior, i coronada per una llanterna vuitavada, amb una finestra per cara, per il·luminar l’interior.

Pel que fa a la decoració, cal distingir dues etapes: la primera, fins al juliol de l’any 1936, en què fou parcialment destruïda: la segon, de 1939-1965, que perdura fins els nostres dies. El conjunt artístic més rellevant el forma la col·lecció de teles a l’oli del pintor vallenc Jaume Pons i Monravà, destacat representant de l’escola tenebrista (un corrent pictòric corresponent a l’estil barroc), format artísticament a Itàlia i inspirat en l’obra de pintors tan anomenats com són Murillo i el Greco.

Al presbiteri hi havia quatre teles, la major part representant escenes de la passió de Crist: quatre llunetes encalçades entre la cornisa i els nervis de la volta de l’absis, dues sobre les llindes de les portes, i la darrera cobria la porta de la sagristia. A la resta de la capella es trobaven nou grans teles més: quatre a cada una de les dues parets laterals –dues per sobre de la cornisa i dues per sota, també amb escenes de la passió, i la darrera, amb forma de mitja lluna per sobre la gran arcada d’accés, representa el Sant Sopar de Dijous Sant.

Destaca també la pintura moral. Els frescos reprodueixen elements florals daurats, entrellaçats amb àguiles, figures d’angelets, medallons, retrats de deixebles de Jesús, com ara Sant Pere, el gall de la passió, etc.

L’escultura està representada per les figures dels quatre evangelistes col·locats en forma d’alt relleu a les petxines situades als angles que formen el creuer i el tambor de la cúpula. Els quadres de sota la cornisa estaven situats sobre el respatller de dos grans bancs laterals, recolzats a la paret. A cada paret, com si guardessin els quadres, hi havia tres escultures d’àngels. Les mans dels que eren als extrems sostenien emblemes de la passió (la canya amb l’esponja, les estenalles, el martell, la llança); els del mig representaven el sol i la lluna.

“Escena de la Passió de Crist”- Quadre desaparegut de la Capella del Sant Crist de Salomó. Foto Pere Català i Pic

“La Flagel·lació”- Quadre desaparegut de la Capella del Sant Crist de Salomó. Foto Pere Català i Pic

“L’ enterrament del Salvador”- Quadre desaparegut de la Capella del Sant Crist de Salomó. Foto Pere Català i Pic

   “La caiguda de Jesús,  camí del Calvari”- Quadre desaparegut de la Capella
    del Sant Crist de Salomó. Foto Pere Català i Pic

 

El sector més carregat de decoració era el del retaule i la resta del presbiteri, d’acord amb l’estil barroc del conjunt. El crucifix ocupava la part central del retaule, i ambdós costats, es distribuïen una sèrie d’àngels en relleu, entre columnes salomòniques, ocells, pàmpols, motllures i figures amb escenes de la passió. Dels laterals uns cortinatges per cobrir completament la imatge. Només s’enretiraven els dies de festes assenyalades , i s’hi accedia a venerar-la per una escala, la mateixa per la qual es retiraven els fidels. En el frontal de l’altar hi havia els tres claus a la part central, i l’escala i la llança , als costats.

“La Pietat”- Quadre desaparegut de la Capella del Sant Crist de Salomó. Foto Pere Català i Pic

“Un criat de Pons Pilat”- Quadre desaparegut de la Capella del Sant Crist de Salomó. Foto Pere Català i Pic

És probable que les obres de la capella continuessin amb l’aixecament del campanar barroc actual, que portava implícit l’enderrocament del vell campanar de cadireta (espadanya), del qual no en queda cap resta, i la transformació de tot l’angle sud-oest del temple, on està assentat. Un nombre significatiu de carreus emprats en la seva construcció presenten marques de picapedrer, i és probable que haguessin estat reaprofitats, procedents dels murs originals de l’església.

El campanar presenta una estructura de tres cossos. Una base quadrada, que a partir de certa alçaria elimina les arestes rectes i es converteix en un cos vuitavat. Al damunt d’aquest, hi ha les campanes i en la clau de la finestra sud es llegeix una data: 1792 –segurament, l’any en què fou coronat. El darrer cos és format per una estructura cilíndrica, en la qual s’obren unes finestres estretes flanquejades per relleus florals molt pronunciats i coronat per una teulada cònica. L’altura total s’acosta als vint metres.

El notable conjunt artístic que formava la capella fou parcialment destruït el 24 de juliol de 1936 en el decurs del procés revolucionari que seguí la rebel·lió militar del 18 de juliol i que significà l’inici de la Guerra Civil. El crucifix fou cremat al camp de futbol: també s’incendià el retaule, i es cremaren tots els quadres i els àngels de sota de la cornisa. Miraculosament, es va poder salvar la resta. El 3 de maig de 1939 es reposà la imatge de Crist crucificat, molt semblant a la centenària, i es netejaren les parets.

Antic retaule amb la venerada imatge del Sant Crist de Salomó destruït l’any 1936 (Català Pic. Arxiu Ajuntament de Salomó).