HISTÒRIA

Situació i medi físic

Salomó és un municipi ubicat en el sector nord-est del Tarragonès. Limita amb l’Alt Camp a tramuntana i a ponent, i amb el Baix Penedès a llevant. Es troba al mig del triangle que formen les ciutats de Tarragona, Valls i el Vendrell, a uns 20 km de cada una. Té accessos propers a les autopistes AP-7 i AP-2, i disposa d’una estació de ferrocarril.

El nucli de població està situat en el fons d’una petita fossa i està rodejat per la muntanya de Montferri, la Roca Roja, les serres de Bonastre i la serra Alta. Dona la sensació de trobar-se en el fons d’un gran perol, com va dir l’historiador Emili Morera. El riu Gaià és el límit de ponent del terme municipal, tot excavant una profunda i sinuosa vall que conserva el seu estat més natural i salvatge.

Història

El terme fou ja poblat a la prehistòria, segons posen en relleu els diferents materials de pedra, os, ceràmica i metall excavats a la Cova del Vergerars (o Cova Fonda), que es poden datar vers el tercer i el segon mil·lenni abans de Crist, en el període neolític (els primers metalls).

Els documents escrits més antics daten de principis del segle XI, quan el terme formava part del sector més oriental del castell de Castellví de la Marca. A principis del segle XIII, Guillema de Castellvell va fer donació del terme al priorat benedictí de Santa Maria de Banyeres. També es fa menció de l’església. Salomó va rebre una carta de protecció del rei Jaume I,  confirmada després per Joan I. Al llarg de l’edat moderna el terme fou senyorejat conjuntament pel priorat de Banyeres i el llinatge de Copons.

A la segona meitat del segle XIX, Salomó es va veure directament afectat per la tercera Guerra Carlina, per una epidèmia de còlera (1885), i per la plaga de la fil·loxera (1892).

Durant el segle XX, la població de Salomó ha minvat molt considerablement a causa de l’èxode rural. Els vuit-cents habitants que tenia a principis de la centúria han quedat reduïts a la meitat

Economia

En el decurs de les darreres dècades, la població activa del poble ha sofert una important transformació en disminuir els efectius dedicats al sector primari i augmentar la mà d’obra industrial i terciària.

Tot i això, l’agricultura és una de les principals fonts de riquesa a Salomó. Els conreus hegemònics són la vinya i l’olivera. La Cooperativa Agrícola de Salomó, fundada l’any 1962, està equipada de la tecnologia més moderna per a l’elaboració de vi i oli.

L’activitat industrial i de serveis es centra en les menestralies tradicionals i tallers (serralleries, construcció, mecànica, fusteries), diverses fàbriques (pintures, taps, adobs, roba de bany), una botiga d’exposició de mobles, un escorxador industrial de conills, i també diversos restaurants i els establiments que els subministren (carnisseries, pastisseries, fleca, botigues de queviures i bars).

En el decurs dels darrers anys, Salomó s’ha convertit en un important punt de trobada dels aimants de la bona gastronomia, i en especial de la típica calçotada, per la qualitat assolida pels diversos restaurants locals, a hores d’ara famosos arreu del país.

El patrimoni arquitectònic

L’església parroquial de Santa Maria està documentada el segle XIII i se’n poden observar una sèrie d’elements romànics. La portalada la constitueix un arc de mig punt i presenta decoració d’escacat a les impostes. També es pot admirar una esvelta finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt, una part de la cornisa, i diversos elements decoratius a la façana: uns castells en forma de relleu i diverses creus gregues i de Malta.

Al sector meridional del temple s’hi aixecà la Capella del Sant Crist, construïda a principis del segle XVIII, d’estil barroc. Presenta planta de creu grega i el creuer és cobert per una elegant cúpula semiesfèrica rematada per una llanterna vuitevada. A les petxines es poden admirar els relleus dels quatre evangelistes. Està decorada amb pintura mural i amb teles obra del pintor vallenc Pons i Monravà (segles XVII-XVIII), format artísticament a Itàlia i adscrit a l’escola tenebrista (estil barroc).

Entre els edificis civils destaca “Cal Cadernal” la casa pairal de la família Nin, comerciants de Salomó molt vinculats amb la llegenda i la història del Sant Crist. La mansió, d’origen Baix-medieval, fou objecte d’importants obres d’ampliació i reformes, sobretot durant el segle XVII. Fou aleshores quan adquirí la fesomia actual, destacant les seves portes i finestres a les façanes de llevant i de ponent.

Els laterals i la part posterior estan rodejats d’una esplèndida muralla merletada de gairebé dos-cents metres, també del segle XVII. Actualment es troba en procés de restauració sota l’impuls de la “Fundació Cal Cadernal” i de l’Ajuntament.

El conjunt que formen l’edifici de l’Ajuntament i les escoles respon a un projecte del conegut arquitecte modernista César Martinell. Les obres de construcció van tenir lloc entre els anys 1924 i 1925, i van fer possible la urbanització del sector del casc urbà que enllaça amb la carretera.

Societat civil i el lleure

Salomó disposa de diverses societats culturals, recreatives i de lleure. En destaca el Casal Salomonenc, fundat l’any 1972, el qual disposa de diverses instal·lacions: pista poliesportiva, piscina, bar i terrassa. Altres entitats són la Societat de Caçadors, la Societat Cultural Salomonenca, el Moto Club Salomó, i, de fundació recent, la Penya Barcelonista de Salomó. Entre les entitats culturals, el Patronat del Ball del Sant Crist, encarregat de coordinar les representacions d’aquest acte sacramental (ball parlat), i la Fundació Cal Cadernal, de recerca de la cultura i la història del poble.

La irregularitat del relleu salomonenc i la presència del Gaià originen diversitat de paisatges i una gran riquesa de comunitats vegetals i espècies animals que conviden als visitants de jornada i als de temporada a gaudir d’una natura escassament transformada per la mà de l’home. Les seves pistes forestals són especialment recomanades pels practicants de l’excursionisme i de la bicicleta de muntanya. Són especialment recomanables les visites a qualsevol dels paisatges  pintorescos del riu Gaià, encaixonat entre boscos i muntanyes tot dibuixant espectaculars meandres.

Pels qui cerquen una estada reposada i tranquil·la en un indret on la natura i la modernitat han trobat el seu punt d’equilibri es pot recomanar el complex de Mas Boronat, a uns dos km a l’est del casc urbà, al peu de l’antic Camí de Bonastre.

Festes i cultura

La diada més rellevant és la Festa Major en honor al Sant Crist, patró de Salomó, el dia tres de maig, celebració de la Invenció de la Santa Creu. La festa s’instituí ja a les darreries del segle XVII i en destaca la solemne Processó del Pa Beneït. A les darreries d’agost, en cap de setmana, se celebren les Festes d’Estiu o Festes d’Agost, de caràcter popular i lúdic. El 16 d’agost es celebra la festa votiva de Sant Roc, protector de la festa, instaurada per les autoritats locals l’any 1885, en record de l’epidèmia de còlera que va afectar la població els mesos de juliol i agost d’aquell any. La Cavalcada de Reis, la vesprada del 5 de gener, tanca el cicle festiu de Nadal. Ses Majestats els Mags d’Orient reparteixen les joguines a la mainada, casa per casa, de balcó en balcó, al compàs d’una cançó pròpia del nostre poble.

Salomó representa anualment, durant els quatre primers diumenges de maig a les 12 del migdia, el Ball del Sant Crist, un “ball parlat” que a través de quadres dramàtics i coreogràfics narra una història centenària envoltada de llegenda. Aquesta conta que un mercader salomonenc, Josep Nin, de Cal Cadernal, va portar a la vila un Crucifix miraculós adquirit a un comerciant algerià a pes de plata després de moltes tribulacions. L’origen d’aquest relat es pot situar a mitjan segle XVI. La devoció a la imatge es va estendre per les comarques veïnes i els fidels venien a Salomó en peregrinació i romeria a retre imatge al patró. Es va instituir una confraria en el seu honor (1691) i es van compondre uns Goigs (els més antics daten de mitjan segle XVIII). De la tradició oral i els Goigs en nasqué el text dramàtic del Ball, escrit a mitjan segle XIX, i des d’aleshores, representat de forma ininterrompuda.

En els darrers anys, Salomó s’ha agermanat amb les localitats de Bree (Flandes) i Volpago (Itàlia). Cada dos anys es produeix una trobada entre els tres pobles que serveix per a conèixer i enriquir la cultura i els costums de les diverses regions

Adreces d'interés:

Serveis

Metge: telf. 977629011
Escola: telf. 977629085
Caixa Rural (caixer automàtic): C/ Nou, telf. 977629061
Ajuntament. Informació: telf. 977629030
Parròquia: tel. 977629031

 

Comunicacions

Autobús diari a Tarragona i Torredembarra (anada i tornada).
Estació RENFE: línia Barcelona – Lleida.

 

Festes

Festa Major: primer cap de setmana de maig (Santa Creu).
Festes d’Agost: penúltim cap de setmana d’agost.

 

Entitats culturals i de lleure

Regidoria de Cultura i Comissió de Festes: telf. 977629030
Patronat del Ball del Sant Crist: telf. 977629030 / 629058
Fundació Cal Cadernal: telf. 977629030
Casal Salomonenc (pista poliesportiva, piscina, bar Eclipsi): tel. 977629125
Societat de Caçadors.
Penya Barcelonista de Salomó (seu social, bar Eclipsi): tel. 977629125
Moto Club Salomó: tel. 977629048

 

Restaurants

Ca la Roser, c/ Nou, 10, tel. 977629024
El Celler, c/ Joan Maragall, 10, tel. 977629010
El Jardí, c/ Prat de la Riba, 9, tel. 977629093
El Racó del Tallat, camí de la Polla-rossa, tel. 977629225
La Premsa, pg/ Joan Creus, 3, tel. 977629064

 

Bars

Bar Eclipsi (Casal Salomonenc), pg. Joan Creus, tel. 977629125
Bar la Pista (El Sindicat), c. Nou, tel. 977629050

 

Ajuntament de Salomó

Avinguda de Catalunya, 3
tel. 977629030
www.salomo.altanet.org